Planter de primavera

Un avi i una àvia dels infants del grup de dos anys ens han ajudat a fer el planter de primavera. S’han plantat tomàquets i patates amb l’àvia i després cogombres i tomàquets cirerols (cherry) amb l’avi. 
Els hi donem les gràcies per la seva ajuda.

Plantem tomàquets

Plantem patates

Plantem tomàquets cirerols (cherry)

Hi ho fem amb molta cura

També plantem cogombres

Al final ho reguem tot per a què creixin bé

A l’hortet de l’escola es fan diferents planters de temporada. Això permet als infants del grup de dos anys, que són els que se’n fan càrrec, veure com creixen les verdures i hortalisses, des de que les planten fins que les cullen i se les mengen. És una experiència que els facilita apreciar el pas del temps, les variacions de la natura, conèixer el nom i aspecte de cada una, perquè després al plat es veuen diferents, fer la collita, preparar-la per menjar-la i finalment gaudir-ne menjant-la.  Per exemple el que passa amb l’enciam, que en mengen sovint als àpats del migdia, però quan el cullen i el preparen en gaudeixen molt més i sembla que sigui una experiència nova.

 

MOURE’S EN LLIBERTAT Desenvolupament de la motricitat global

És el títol del llibre de la Dra. Emmi Pikler pediatra d’Hongria, que va fundar i ser Directora de la Institució Loczy de Budapest des del 1946 fins la seva mort. Va crear us sistema educatiu basat en el respecte a l’infant i en l’actitud no intervencionista per part de l’adult que en té cura.  Seguint les seves directrius podem apreciar que el desenvolupament de l’infant és un procés complexa, on s’interrelacionen  els aspectes motors, cognitius, motivacionals, afectius, per citar els més rellevants. Tots s’influeixen mútuament i estan condicionats per el context en  què té lloc el desenvolupament.

El moviment representa una part molt important de l’activitat de l’infant en els primers temps de vida, especialment els canvis de postura i desplaçament. Des de fa temps que està descoberta la importància dels moviments actius en relació al desenvolupament d’altres funcions psíquiques.  Quan aquest moviments els fan per si sols, sense la intervenció directa de l’adult (com pot ser asseure’ls, posar-los a caminar, abans de què ho descobreixin ells) se’ls priva de provar les seves capacitats motrius i de què aquestes potenciïn altres funcions.  Cada infant té el seu ritme i si s’està atén es veu que van progressant segons les seves possibilitats sense que quedin enrere.

Aquí tenim a Valeria, una nena de 12 mesos, que ens mostra com es prova a sí mateixa,  tot i que fa poc que ha començat a caminar ja té moltes ganes de provar-se, anar d’un cantó a l’altre és la seva activitat preferida. Primer descobreix una pilota petita i va darrera d’ella, però aviat li crida l’atenció el mòdul de fusta i s’atreveix a passar per dins, quan surt torna a passar, la cara d’alegria que fa ens mostra com va adquirint més seguretat amb les seves provatures.

                                                                                                                                   

Es mira la pilota

Va darrera però arriba al mòdul

  

S'anima a entrar

L'ha vist altres vegades però avui ha entrat

 
 

Uf! quina feinada

Arriba al primer forat que ha de traspassar

Ja l'esta passant

Hi ha que parar atenció per sortir

Ara si que ja estem ...

Ja estic a fora!

 

Ja surt del tot i molt contenta

 Ella soleta ha estat capaç de fer tot el recorregut, l’educadora només la mirava però no l’encoratjava, no calia. És cert que els infants actuals estan molt pendents de la càmera, però tot i així, fan que el que els motiva i tornen a provar. de fet ella va tornar a entrar i sortir per on havia entrat abans. 

Els infants que proven lliurement  els seus moviments,  no en fan un de nou fins que no se senten segurs, aquesta seguretat no és només motriu, també és emocional.

Dolors Casalé Moure
Psicòloga





            

Un espai de trobada amb les famílies

L'escola bressol ha de ser un espai d'acompanyament i ajuda per a les famílies que faciliti gaudir de la criança dels seus fills. A més de sentir que els deixen en bones mans, per la qualitat personal i professional de l'equip que se'n fa càrrec, han de poder compartir les preocupacions i alegries d'aquests primers anys de vida, tan importants per un  desenvolupament sa i harmònic dels infants.

Els infants des de que neixen i tota la primera infància són esponges que capten totes les emocions, inquietuds i preocupacions del seu entorn, tant si volem com si no, és un fet inevitable. Aquesta captació de les emocions de les persones més properes, més importants per a ells, l'expressen a travé de la seva conducta, amb el plor, la inquietud, dormir malament, dificultats a l'hora de menjar.  

Aquestes situacions poden preocupar molt a les famílies que acostumen a provar fer coses per resoldre-ho, sovint sense bons resultats i, per tant, es pot agreujar amb el sentiment de no entendre que li passa a l'infant o no saber que més fer. Quan aquestes preocupacions es poden compartir amb l'educadora que atñen a l'infant, que pot escoltar i ajudar a pensar en què pot estar passant, l'experiència ens diu que es troben alternatives i la situació millora. 

Poder comprendre que ens diu l'infant amb el plor o amb l'actitud difícil, és més fàcil si es comparteix i es pensa conjuntament amb qui també se n'ocupa d'ell i fa costat a la família.

Dolors Casalé Moure

Psicòloga col. n.1981