Aquest aprenentatge,
fet en un àmbit acollidor i d’afecte, a casa o a l’escola, l’ajudarà a
aconseguir-ho sense gaires dificultats. A casa dependrà de què els pares
mantinguin amb fermesa i coherència el que creguin. Les normes són per
complir-les i si no es canvien, el que no els ajuda és que avui les coses
siguin d’una manera i demà d’un altre. Que el plor o la rabieta tingui beneficis,
perquè aleshores no els cal modificar res, sempre voldran
sortir-se amb la seva
i, si finalment, no ho aconsegueixen sentiren que no se’ls estima o no
valen
res per als altres.
A l’escola els companys seran
una font de coneixement que anirà canviant amb el temps. Des d’un primer moment
en què són font d’interès, però no de relació, aniran prenent més importància,
fins que es converteixin en veritables companys de joc i relació. Aquest procés
també estarà farcit de contrarietats que haurà d’anar superant. Aprendre que és
més interessant i engrescador jugar amb el company que prendre-li la joguina o
exigir-li que faci el que un vol, necessita el seu temps, però és un pas de
creixement molt important que li donarà moltes satisfaccions, el farà ser un
bon company per als altres i que el reconeguin com a bon company.
Dolors Casalé
Psicòloga Col. n.1981
Psicòloga Col. n.1981