És el títol del llibre de la Dra. Emmi Pikler pediatra d’Hongria,
que va fundar i ser Directora de la Institució Loczy de Budapest des del 1946 fins la seva mort. Va crear us
sistema educatiu basat en el respecte a l’infant
i en l’actitud no intervencionista per part de l’adult que en té cura. Seguint les seves directrius podem apreciar
que el desenvolupament de l’infant és un procés complexa, on s’interrelacionen els aspectes motors, cognitius, motivacionals,
afectius, per citar els més rellevants. Tots s’influeixen mútuament i estan
condicionats per el context en què té
lloc el desenvolupament.
El moviment representa una part molt important
de l’activitat de l’infant en els primers temps de vida, especialment els
canvis de postura i desplaçament. Des de fa temps que està descoberta la importància
dels moviments actius en relació al desenvolupament d’altres funcions psíquiques. Quan aquest moviments els fan per si sols,
sense la intervenció directa de l’adult (com pot ser asseure’ls, posar-los a
caminar, abans de què ho descobreixin ells) se’ls priva de provar les seves
capacitats motrius i de què aquestes potenciïn altres funcions. Cada infant té el seu ritme i si s’està atén
es veu que van progressant segons les seves possibilitats sense que quedin enrere.
Aquí tenim a Valeria, una nena de 12 mesos, que
ens mostra com es prova a sí mateixa, tot
i que fa poc que ha començat a caminar ja té moltes ganes de provar-se, anar d’un
cantó a l’altre és la seva activitat preferida. Primer descobreix una pilota
petita i va darrera d’ella, però aviat li crida l’atenció el mòdul de fusta i s’atreveix
a passar per dins, quan surt torna a passar, la cara d’alegria que fa ens
mostra com va adquirint més seguretat amb les seves provatures.
 |
| Es mira la pilota |
 |
| Va darrera però arriba al mòdul |
 |
| S'anima a entrar |
 |
| L'ha vist altres vegades però avui ha entrat |
 |
| Uf! quina feinada | | | | | | | | | | | | |
|
|
|
 |
| Arriba al primer forat que ha de traspassar |
 |
| Ja l'esta passant | | | | | | |
|
| |
|
 |
| Hi ha que parar atenció per sortir |
 |
| Ara si que ja estem ... |
 |
| Ja estic a fora! |
 |
| Ja surt del tot i molt contenta | |
Ella
soleta ha estat capaç de fer tot el recorregut, l’educadora només la mirava
però no l’encoratjava, no calia. És cert que els infants actuals estan molt
pendents de la càmera, però tot i així, fan que el que els motiva i tornen a
provar. de fet ella va tornar a entrar i sortir per on havia entrat abans.
Els
infants que proven lliurement els seus
moviments, no en fan un de nou fins que no
se senten segurs, aquesta seguretat no és només motriu, també és emocional.
Dolors Casalé Moure
Psicòloga
