dijous, 28 de gener del 2016

MOURE’S EN LLIBERTAT Desenvolupament de la motricitat global





És el títol del llibre de la Dra. Emmi Pikler pediatra d’Hongria, que va fundar i ser Directora de la Institució Loczy de Budapest des del 1946 fins la seva mort. Va crear us sistema educatiu basat en el respecte a l’infant i en l’actitud no intervencionista per part de l’adult que en té cura.  Seguint les seves directrius podem apreciar que el desenvolupament de l’infant és un procés complexa, on s’interrelacionen  els aspectes motors, cognitius, motivacionals, afectius, per citar els més rellevants. Tots s’influeixen mútuament i estan condicionats per el context en  què té lloc el desenvolupament.

El moviment representa una part molt important de l’activitat de l’infant en els primers temps de vida, especialment els canvis de postura i desplaçament. Des de fa temps que està descoberta la importància dels moviments actius en relació al desenvolupament d’altres funcions psíquiques.  Quan aquest moviments els fan per si sols, sense la intervenció directa de l’adult (com pot ser asseure’ls, posar-los a caminar, abans de què ho descobreixin ells) se’ls priva de provar les seves capacitats motrius i de què aquestes potenciïn altres funcions.  Cada infant té el seu ritme i si s’està atén es veu que van progressant segons les seves possibilitats sense que quedin enrere.

Aquí tenim a Valeria, una nena de 12 mesos, que ens mostra com es prova a sí mateixa,  tot i que fa poc que ha començat a caminar ja té moltes ganes de provar-se, anar d’un cantó a l’altre és la seva activitat preferida. Primer descobreix una pilota petita i va darrera d’ella, però aviat li crida l’atenció el mòdul de fusta i s’atreveix a passar per dins, quan surt torna a passar, la cara d’alegria que fa ens mostra com va adquirint més seguretat amb les seves provatures.
                                                                                                                                   

Es mira la pilota
Va darrera però arriba al mòdul


  
S'anima a entrar

L'ha vist altres vegades però avui ha entrat
 
 
Uf! quina feinada


Arriba al primer forat que ha de traspassar


Ja l'esta passant



Hi ha que parar atenció per sortir
Ara si que ja estem ...
Ja estic a fora!

 


Ja surt del tot i molt contenta

 Ella soleta ha estat capaç de fer tot el recorregut, l’educadora només la mirava però no l’encoratjava, no calia. És cert que els infants actuals estan molt pendents de la càmera, però tot i així, fan que el que els motiva i tornen a provar. de fet ella va tornar a entrar i sortir per on havia entrat abans. 











Els infants que proven lliurement  els seus moviments,  no en fan un de nou fins que no se senten segurs, aquesta seguretat no és només motriu, també és emocional.



Dolors Casalé Moure
Psicòloga





            

Pàgines