dimarts, 17 de maig de 2016

QUE SIGNIFICA APRENDRE



El procés d'aprenentatge s'inscriu en la dinàmica de la transmissió de la cultura. L'infant comença a aprendre quan neix. El ser humà ha d'aprendre pràcticament tot. L'infant neix inacabat, és molt làbil, té una infantesa molt llarga per poder desenvolupar tot el seu potencial i per fer-ho necessita el medi humà. L'infant quan neix depèn material i psicològicament del seu entorn.

 












Els animals porten programades totes les seves conductes, són fonamentalment instintius, malgrat que alguns puguin aprendre coses, estarien més a prop de l'ensinistrament que de l'aprenentatge. El nen porta uns pocs instints que queden mediatitzats per la cultura del seu medi.

El fet que no porti unes conductes programades ja quan neix,  fa que sigui possible una evolució que li permeti desenvolupar al màxim totes les possibilitats, però també fa possible truncar aquest desenvolupament i que es quedi aturat en un nivell més baix del que potser podria assolir, perquè l'infant és molt vulnerable.

Coses tan "naturals" com el caminar, el menjar, el parlar, les ha d'aprendre i les aprèn de forma natural perquè es donen en el seu medi i les aprèn com es donen en aquest i no en un altre i ho fa a partir del vincle amb el seu referent, que és la mare, el pare o qui faci les seves funcions. Un vincle és la relació profunda que s'estableix  amb el que sentim com a referent  i on els afectes estan en primer terme. Els vincles que establim a la infantesa ens marquen tota la vida i depenen de la resposta que trobem en l'altre que ens siguin beneficiosos o no. 























Quan parlem d'aprenentatge hem de diferenciar-ho de l'ensinistrament. Aquest necessita que es reforci per a no perdre-ho, això passa amb algunes habilitats que quan es deixen d'exercitar es perden.



 En canvi, aprendre és una actitud que hom té d'estar en el món, és estar obert al que és nou, fer propi quelcom que ens és extern i ho integrem. Al fer-ho propi resta en el temps, ho conservem . Modifica de forma duradora i vinculant. No passa per continguts específics. Ja fa molts anys que parlem d'aprendre a aprendre, per  donar resposta als reptes que planteja la nostra societat, tant tecnològics com personals, que són molt canviants i ràpids, es tracta de potenciar el procés d'aprenentatge, més que els continguts específics.














 
 És un concepte que està lluny de l'enciclopedisme i, en canvi, està més a prop de les necessitats actuals en una societat que dóna patrons nous continuament, on una relació vertical on l'adult ensenya, perquè és el que sap i l'infant aprèn, perquè és el que no sap, ja no és suficient. 

Aprèn tot aquell que vol i pot aprendre
Ensenya tot aquell que està en contacte amb l'altre  

S'ensenya amb la paraula, amb l'actitud, amb el que es fa i el que no es fa, perquè ensenyar és també indicar, mostrar, deixar veure i, particularment, els adults en contacte amb els infants som models per a ells, tant si volem com si no. 

 

 Que tot acte educatiu/aprenentatge implica tant continguts, com metodologia, com una relació afectiva entre dues persones i, que aquesta última, és l'energia que posa en marxa les altres, on tant es troba implicat el nen com el mestre/a o educador/a.

Per tant els nens i nenes que estan a l'escola aprenen moltes coses que no passen per el que ens proposem ensenyar i que depèn del que es dóna al seu voltant i de la relació que s'estableix amb ell. 


 


 Però l'educador/a o mestre/a també aprèn, si s'ho permet, és allò que en diem l'experiència que es va adquirint, però voldríem anar més enllà, ja que el fet de l'experiència, a vegades, l'adquirim pel sol fet de ser-hi, sense que signifqui un enriquiment, nosaltres desitjaríem elevar-la a un altre categoria que implica una actitud activa en vers un mateix, a nivell de reflexió sobre que ensenyar no és sols tècnica i didàctica. 

                                               






Els nens com a éssers inmadurs, depenents de l'adult, necessiten tenir assegurats aspectes bàsics per poder obrir-se i integrar el que està al seu voltant o sigui aprendre. Aquests aspectes bàsics són: 
  • Seguretat i afecte. Seguretat de ser acceptat en els seus límits i equivocacions, seguretat de que no se'l deixarà sol davant dels seus impulsos sinó que se li posaran límits, se'l contindrà.
  • Afecte que li permetrà expressar els seus sentiments i pors i se li farà coixí. Quan es parla d'afecte s'ha de tenir en compte que a cada edat l'expressió de l'afecte ha d'ajudar a créixer. Per ex.: si a un infant se'l tracte com a un bebè  més petitó, rebrà el missatge que es vol que segueixi petit i això no li facilitarà que faci els passos de creixement que se li requereixen.  
  • S'ha de respectar el seu ritme per a què pugui evolucionar al màxim de les seves possibilitats, però no pot rebre missatges contradictoris, "ets el meu bebè" però al mateix temps es vol que camini, controli esfínters o parli, etc.






Jocs amb la llum i la foscor


Jocs amb la taula de llum  i diversos materials. El contrast entre la llum i la foscor, fomenta la imaginació i la creativitat.



El joc simbòlic facilita la recreació de rols adults i la resolució de conflictes a través de jugar les emocions. L'adult parla dels seus
conflictes, els infants els juguen. Am b el joc expressen les seves emocions més íntimes i poden simbolitzar-les, amb la qual cosa
poden resoldre allò que no poden expressar d'un altre manera.











...i si fem de metges
































































                                                      

.





























 






 







 



























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pàgines