Amb el començament de curs us volem parlar del que representen els tres primers anys de vida dels infants. Durant aquest curt període de temps, passen moltes coses i molt importants en la vida dels infants. L’infant neix "inacabat", només cal pensar en els anys que necessita el ser humà per fer-se adult. Aquesta "prematuritat" li possibilita que pugui desenvolupar al màxim el seu potencial genètic però també li exigeix que el desenvolupi en un mitjà humà, acollidor i protector i també estimulant, que eviti que pateixi situacions que afectin aquesta evolució.
En
aquests primers anys de vida l’infant farà un desenvolupament molt més gran que
en altres períodes, ja que passarà:
· de la indiferenciació al pensament i l’adquisició del llenguatge i el joc, farà el procés simbòlic.
En aquests primers anys es configuren els fonaments de la seva
personalitat, que si bé continuarà desenvolupant-se
al llarg del temps, hi haurà característiques bàsiques que s’hauran format en
aquest primers tres anys de vida.
Tota
evolució és un continuo, els nens no creixen amb el calendari o en
funció del seu aniversari, sinó que cada nen té un ritme propi. A vegades
sembla que s’aturi en algun aspecte mentre avança en un altra, a vegades
necessita més temps per arribar al mateix lloc que un altre que aparentment ha
anat més ràpid, a vegades semblen grans per unes coses i, de sobte, es
comporten com molt petits per altres... Quan són tant petits és molt necessari
respectar el seu ritme de creixement.
Això
ens porta al que significa l’entrada a l’escola en aquest moment. Malgrat que
els infants actualment tenen moltes oportunitats d’estar amb gent diferent i en
molts espais diversos, el cert és que el nucli de la seva confiança està format
per poques persones que en tenen cura. Quan comencen l’escola bressol s’amplia
el seu món conegut, el que li és
familiar i on se sent protegit i segur. Aquest nou context que representa
l’escola, li proposa noves experiències, noves relacions personals, primer amb
la seva educadora, desprès amb la resta del personal de l’escola i els
companys. Tot això, en un primer moment,
pot produir-li inquietud, un cert neguit, tristesa o desconsol, que pot
fer que el nen plori, protesti molt enfadat i reclami als pares.
El
fet de sentir-se acollit i entès li permetrà sentir aquest nou espai com a
propi, tranquil·litzar-se i gaudir-lo, en definitiva, serà un pas de
creixement. Però necessita el seu temps, per això és important que en la mida
que sigui possible es pugui fer una entrada gradual, que permeti una adaptació
progressiva, trobant un equilibri entre les necessitats de l’infant i les de la
família.
Els més petitons, els Reietons,
sovint noten menys el canvi si poden mantenir el seu ritme de menjades,
dormides i vigília, cal evitar que els infants acabin molt cansats perquè
aleshores, no dormen ni menjant bé, han de dormir les hores suficients, per
estar bé. En canvi els infants dels grups d’un any, que alguns encara no el
tenen, sempre són més sensibles als canvis que representa aquesta nova
situació, per tant, acostumen a protestar plorant i fent saber que, de moment,
no hi estan d’acord, cosa que tenen tot el dret a expressar. Mentre no puguin
parlar, només tenen el plor, el somriure o el riure, per fer saber el seu estat
d’ànim.
Com
EDUCADORES hem de ser font de seguretat i estímul per a que els infants puguin
obrir-se a noves experiències que els hi siguin enriquidores. Que ens trobin a
la seva disposició quan ens necessitin i ho desitgin, sense avançar-nos quan no
calgui, de manera que els permetem anar
adquirint consciència dels seus propis recursos personals per utilitzar-los o demanar
el que volen.
Amb
l’entrada a l’escola els infants han d'adquirir un nou ritme quotidià, mica en
mica, l’assoliran i podran restar tranquils i bé, per a què això es produeixi,
els adults que tenen al voltant i en tenen cura, també han d’estar tranquils i
confiats. Els infants, quan més petits més “esponges” són, això vol dir que
capten tots els estats d’ànim dels que l’envolten i l’expressen amb el seu
neguit si és preocupació i amb alegria i satisfacció quan els que els envolten
estan tranquil i contents.
Setembre 2015
Dolors Casalé Moure
Psicòloga col. n. 1981