dimarts, 25 d’agost del 2015

L’ENTRADA A L’ESCOLA BRESSOL, ELS PRIMERS TRES ANYS DE VIDA



  Amb el començament de curs us volem parlar del que representen els tres primers anys de vida dels infants. Durant aquest curt període de temps, passen moltes coses i molt importants en la vida dels infants. L’infant neix "inacabat", només cal pensar en els anys que necessita el ser humà per fer-se adult. Aquesta "prematuritat" li possibilita que pugui desenvolupar al màxim el seu potencial genètic però també li exigeix que el desenvolupi en un mitjà humà, acollidor i protector i també estimulant, que eviti que pateixi situacions que afectin aquesta evolució.
               En aquests primers anys de vida l’infant farà un desenvolupament molt més gran que en altres períodes, ja que passarà:

·       de la dependència total, a la autonomia amb la marxa i la carrera
·       de la indiferenciació al pensament i l’adquisició del llenguatge i el joc, farà el procés simbòlic.

En aquests primers anys es configuren els fonaments de la seva personalitat, que si bé continuarà desenvolupant-se al llarg del temps, hi haurà característiques bàsiques que s’hauran format en aquest primers tres anys de vida.

            Tota evolució és un continuo, els nens no creixen amb el calendari o en funció del seu aniversari, sinó que cada nen té un ritme propi. A vegades sembla que s’aturi en algun aspecte mentre avança en un altra, a vegades necessita més temps per arribar al mateix lloc que un altre que aparentment ha anat més ràpid, a vegades semblen grans per unes coses i, de sobte, es comporten com molt petits per altres... Quan són tant petits és molt necessari respectar el seu ritme de creixement.


Això ens porta al que significa l’entrada a l’escola en aquest moment. Malgrat que els infants actualment tenen moltes oportunitats d’estar amb gent diferent i en molts espais diversos, el cert és que el nucli de la seva confiança està format per poques persones que en tenen cura. Quan comencen l’escola bressol s’amplia el seu  món conegut, el que li és familiar i on se sent protegit i segur. Aquest nou context que representa l’escola, li proposa noves experiències, noves relacions personals, primer amb la seva educadora, desprès amb la resta del personal de l’escola i els companys. Tot això, en un primer moment,  pot produir-li inquietud, un cert neguit, tristesa o desconsol, que pot fer que el nen plori, protesti molt enfadat i reclami als pares.      

El fet de sentir-se acollit i entès li permetrà sentir aquest nou espai com a propi, tranquil·litzar-se i gaudir-lo, en definitiva, serà un pas de creixement. Però necessita el seu temps, per això és important que en la mida que sigui possible es pugui fer una entrada gradual, que permeti una adaptació progressiva, trobant un equilibri entre les necessitats de l’infant i les de la família.

            Els més petitons, els Reietons, sovint noten menys el canvi si poden mantenir el seu ritme de menjades, dormides i vigília, cal evitar que els infants acabin molt cansats perquè aleshores, no dormen ni menjant bé, han de dormir les hores suficients, per estar bé. En canvi els infants dels grups d’un any, que alguns encara no el tenen, sempre són més sensibles als canvis que representa aquesta nova situació, per tant, acostumen a protestar plorant i fent saber que, de moment, no hi estan d’acord, cosa que tenen tot el dret a expressar. Mentre no puguin parlar, només tenen el plor, el somriure o el riure, per fer saber el seu estat d’ànim.
 

Com EDUCADORES hem de ser font de seguretat i estímul per a que els infants puguin obrir-se a noves experiències que els hi siguin enriquidores. Que ens trobin a la seva disposició quan ens necessitin i ho desitgin, sense avançar-nos quan no calgui, de manera que els  permetem anar adquirint consciència dels seus propis recursos personals per utilitzar-los o demanar el que volen.

Amb l’entrada a l’escola els infants han d'adquirir un nou ritme quotidià, mica en mica, l’assoliran i podran restar tranquils i bé, per a què això es produeixi, els adults que tenen al voltant i en tenen cura, també han d’estar tranquils i confiats. Els infants, quan més petits més “esponges” són, això vol dir que capten tots els estats d’ànim dels que l’envolten i l’expressen amb el seu neguit si és preocupació i amb alegria i satisfacció quan els que els envolten estan tranquil i contents.   




Esperem que sigui una ADAPTACIÓ el més satisfactòria possible per els infants i els pares.
Setembre 2015 
Dolors Casalé Moure
Psicòloga col. n. 1981

Pàgines